Jocs de taula

Escacs

-L'origen exacte dels joc escacs és incert, i les regles de joc han anat variant al llarg del temps, fins a arribar al reglament dels escacs contemporani, que és el fixat per la fide, la Federació Internacional d'Escacs.

-És generalment acceptat que les actuals regles de joc van començar a formar-se durant el segle XVI, i no es van modificar significativament fins al segle xix, quan van adquirir la seva forma actual. 

-Tot i que tradicionalment la historiografia mantenia que l'evolució de les normes dels escacs (principalment, pel que fa a l'increment del radi d'acció de la dama i de l'alfil) es va originar a la Itàlia moderna del segle XVI, sembla clar actualment que cal endarrerir aquests origen i situar-lo a la Valencia de les darreries del segle xv, lloc d'origen dels sach d'amor, la primera obra coneguda on es reprodueix una partida d'escacs amb les regles actuals del joc.

link: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escacs-Obertura.gif

• 

  El peó: El peó pot avançar endavant sentit vertical una sola posició en cada moviment. Pot capturar aquelles peces adversàries que es trobin en una de les dues caselles situades als dos vèrtexs anteriors de la seva; entenem per vèrtexs anteriors els dos del costat del jugador adversari. No obstant això, el peó es pot moure sense captura a la casella situada al costat anterior de la que ocupava anteriorment, és a dir, al costat immediat, avançant una casella de la columna en direcció cap al nostre adversari. En els escacs moderns, en el primer moviment que fa un determinat peó, pot avançar una casella o bé dues, sempre que no capturi cap peça adversària (i no pot saltar).
 
• 

  La torre: Es pot moure al llarg d'una fila o d'una columna (però no successivament en una mateixa jugada); se la pot fer avançar tantes caselles com es vulgui, però no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.
 
• 

  L'alfil: Es pot moure al llarg del que vulgarment s'anomenen diagonals, és a dir, la successió de caselles del mateix color alineades de tal manera que l'una toca el vèrtex de l'altra. No pot canviar de "diagonal" en una mateixa jugada, ni tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.
 
• 

  El cavall: És l'única peça que pot “saltar”, és a dir, que pot anar de la casella d'inici a la de destí sense que li ho pugui impedir cap peça interposada, ni del contrari ni pròpia. Es mou en forma de 'L': avança dues caselles en qualsevol dels quatre sentits ortogonals (seguint una fila o una columna), i una casella perpendicularment a les anteriors.
 
• 

  El rei: Es pot moure a qualsevol de les vuit caselles que envolten la casella en què es troba: les quatre contigües als costats i les quatre contigües als vèrtexs. El rei no es pot moure a una casella si aquesta està amenaçada per una peça de l'adversari.
 
• 

  La dama: És la peça amb més capacitat de moviment, cosa que en fa una peça clau. Es pot moure alhora com una torre i com un alfil, però no pas en la mateixa jugada; tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.